Estrès crònic, cervell i exercici: què sabem realment
L’estrès forma part de la nostra capacitat per respondre a situacions que exigeixen esforç, adaptació o atenció.
El problema no és simplement «tenir estrès». N’importen la durada, la intensitat, les possibilitats de recuperació i el context.
L’estrès crònic mata neurones?
Dir que «l’estrès mata neurones» és una simplificació excessiva.
La investigació mostra que l’estrès es pot relacionar amb canvis en processos com la memòria, la plasticitat cerebral i el funcionament de l’hipocamp. Una part important del coneixement sobre els mecanismes cel·lulars i els canvis neuronals procedeix, però, d’estudis experimentals amb animals (Kim et al., 2015).
En humans també s’han observat relacions entre l’estrès prolongat i diferències en determinades funcions o estructures cerebrals, però això no permet convertir el fenomen en una afirmació simple com «cada vegada que estàs estressat moren neurones».
El cervell és un sistema dinàmic i plàstic.
Estrès no significa necessàriament malaltia
Una resposta d’estrès pot ser útil durant un examen, una situació d’emergència o un repte important.
La dificultat apareix quan les demandes superen de manera continuada els nostres recursos, no hi ha períodes suficients de recuperació o l’estrès comença a interferir significativament en el son, les relacions, la feina, els estudis o el benestar.
També és important evitar l’extrem contrari: no tot cansament, preocupació o moment difícil s’ha de convertir en un diagnòstic psicològic.
I l’exercici físic?
De vegades s’afirma que l’exercici «produeix noves neurones». Aquesta frase tampoc descriu adequadament el que podem afirmar clínicament en éssers humans.
No necessitem recórrer a aquesta explicació per reconèixer els possibles beneficis de l’activitat física.
Una revisió paraigua que va incloure 97 revisions sistemàtiques, 1.039 assajos i més de 128.000 participants va trobar efectes favorables de l’activitat física sobre símptomes de depressió, ansietat i malestar psicològic en diverses poblacions adultes. Al mateix temps, els mateixos autors assenyalen que moltes de les revisions incloses tenien una qualitat metodològica baixa, de manera que els resultats s’han d’interpretar amb aquest límit (Singh et al., 2023).
L’exercici no substitueix automàticament una intervenció psicològica o mèdica quan aquesta és necessària, però pot formar part d’un conjunt d’hàbits que afavoreixen el benestar.
Una idea més útil
En lloc de pensar:
«l’estrès destrueix el cervell i l’esport el reconstrueix»,
és més ajustat pensar que el nostre organisme respon de manera dinàmica a les demandes i que disposar de descans, activitat física, relacions, estratègies d’afrontament i unes condicions de vida prou sostenibles pot afavorir la recuperació.
Si l’estrès es manté i interfereix de manera important en la teva vida, pot ser útil comprendre què l’està generant i què es pot modificar.
Fonts i referències
Kim, E. J., Pellman, B., & Kim, J. J. (2015). Stress effects on the hippocampus: A critical review. Learning & Memory, 22(9), 411–416. https://doi.org/10.1101/lm.037291.114
Singh, B., Olds, T., Curtis, R., Dumuid, D., Virgara, R., Watson, A., Szeto, K., O’Connor, E., Ferguson, T., Eglitis, E., Miatke, A., Simpson, C. E. M., & Maher, C. (2023). Effectiveness of physical activity interventions for improving depression, anxiety and distress: An overview of systematic reviews. British Journal of Sports Medicine, 57(18), 1203–1209. https://doi.org/10.1136/bjsports-2022-106195