Drets de la infància: una guia breu per a famílies i adolescents

Els infants i adolescents no són únicament persones que necessiten protecció.

Són també titulars de drets.

La Convenció sobre els Drets de l’Infant va ser adoptada per les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 i va entrar en vigor el 1990. Als efectes de la Convenció, s’entén per infant tota persona menor de 18 anys, llevat que la legislació aplicable estableixi abans la majoria d’edat (Nacions Unides, 1989).

Tenir drets no significa fer sempre el que un vulgui

Els drets de la infància conviuen amb la responsabilitat dels adults de cuidar, protegir, orientar i prendre determinades decisions.

A mesura que infants i adolescents creixen, la seva capacitat per participar en aquestes decisions també evoluciona.

La Convenció reconeix el dret a expressar la pròpia opinió en els assumptes que els afecten i que aquesta opinió sigui tinguda en compte d’acord amb l’edat i la maduresa.

Protecció, desenvolupament i participació

Entre els drets reconeguts hi ha la no-discriminació, la protecció davant la violència, l’accés a la salut i l’educació, la identitat, la privacitat, el descans i el joc, així com el dret a expressar les pròpies opinions (Nacions Unides, 1989; UNICEF, s. d.).

Un principi fonamental és que, quan es prenen decisions que afecten infants i adolescents, s’ha de tenir en consideració el seu interès superior.

També en els moments difícils

Aquests principis són especialment importants quan un infant o adolescent travessa una malaltia, una separació familiar, dificultats escolars, un procés psicològic o qualsevol altra situació en què moltes decisions les prenen persones adultes.

Escoltar no significa traslladar-li tota la responsabilitat de decidir.

Significa permetre-li comprendre què passa d’una manera adaptada a la seva edat, poder preguntar i expressar com ho viu.

Conèixer els drets també ajuda els adults

Els drets de la infància no pretenen enfrontar infants i adults.

Ofereixen un marc per recordar que protecció, cura, educació, autonomia progressiva i participació poden formar part del mateix procés.

UNICEF ofereix també una versió de la Convenció adaptada específicament per a infants, en què explica els drets amb un llenguatge més accessible (UNICEF, s. d.).

Consultar la Convenció · Versió per a infants · Recursos sobre infància i adolescència

Fonts i referències

Nacions Unides. (1989). Convention on the Rights of the Child [Convenció sobre els Drets de l’Infant]. UNICEF. https://www.unicef.org/child-rights-convention/convention-text

UNICEF. (s. d.). Children’s version of the Convention on the Rights of the Child [Versió per a infants de la Convenció sobre els Drets de l’Infant]. https://www.unicef.org/child-rights-convention/convention-text-childrens-version

La reflexió que va originar aquest recurs

La peça de 2022 recordava els drets a la vida, la salut, la protecció, l’educació, la identitat, la informació de qualitat, el lleure i l’expressió d’opinions. Els relacionava amb la no-discriminació, l’interès superior de la infància, la vida, supervivència i desenvolupament, i la participació.

També convidava a preguntar-nos: entenem tots el mateix quan parlem d’aquests drets? Qui ha de fer que siguin realitat? Es respecten de la mateixa manera quan depenen dels estats i dels seus recursos?